Els socis treballadors d’una societat cooperativa han d’escollir, en els seus estatuts socials, entre el Règim General de la Seguretat Social i el Règim Especial de Treballadors Autònoms. L’opció entre un règim o un altre és important tant pel que fa a cobertures com a costos. Si bé es pot modificar el règim al llarg de la vida de la cooperativa, la condició que s’exigeix per fer-ho és que hagi transcorregut un termini d’almenys 5 anys des de l’opció anterior.
Pel que fa al Règim General de la Seguretat Social, els socis treballadors o de treball tenen una diferència respecte als treballadors per compte aliena: no tenen les prestacions del Fons de Garantia Salarial (FOGASA), ja que la cooperativa no cotitza per aquesta contingència, en ser els socis, al mateix temps, treballadors i empresaris.
Quant al Règim Especial d’Autònoms, la diferència més important és la no existència de cobertura per desocupació. No obstant això, es permet escollir la base de cotització, amb la qual cosa la cooperativa decideix les despeses de Seguretat Social, sense perdre de vista que com menys despesa menys prestació, la qual cosa fa que s’hagin de considerar les situacions dels socis i dels seus familiars davant d’una malaltia, invalidesa, jubilació o, fins i tot, la mort. Escollir la base de cotització pot ser una bona opció en alguns col•lectius, especialment els joves, en funció de les diferents situacions familiars, si es tenen en compte els riscs i s’estableixen mesures per cobrir-los.